L'Entrevista

Potser amb aquesta entrevista desvetllarem a molts gavanencs i gavanenques que una de les actrius de la seva telenovel·la preferida també és de Gavà. La Carmen Flores Sandoval, Simona per a aquells que segueixen la sèrie “La promesa”, va traslladar-se a Gavà ja fa vint anys, perquè a la ciutat hi vivien persones a les quals s’estima. Així que, tot i que també té casa a Madrid és veïna de la zona de la plaça de Catalunya. Aprofitant un descans en el rodatge, és per Gavà i ens cita a la platja, en un bonic dia de sol d’hivern. Fa molts anys que la conec, a través d’un amic comú, però és la primera vegada que li faig una entrevista. I, ara ho llegireu, va ser una estona amb moltes rialles.  

L’Aurora Batet va néixer a Valls el 1936, però de ben petita va venir a viure a Gavà amb la seva família. Aquest trasllat a una terra on els castells no eren tradició la va posar on no hi havia estat mai cap altra dona. El seu pare va fundar els Xiquets de l’Eramprunyà i va enredar un munt de joves del poble perquè pugessin uns a sobre dels altres. Amb ells, també va engrescar els seus fills... i filla. Era una colla de rècord: la primera que es va fundar fora de les comarques de Tarragona i la primera amb una noia a les seves files. I és que, tot i que hi havia dones que havien participat puntualment en castells, l’Aurora és la primera que ho va fer regularment, entre el 1947 i el 1951. Una fita que li ha estat reconeguda a Gavà, on és padrina de la Colla Castellera, però tamné a Valls o a El Prat... I ara també amb la Creu de Sant Jordi. Un guardó que només un altre gavanenc, en Josep Soler Vidal, havia aconseguit fins ara, l’any 1988.

Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) és escriptora, traductora, periodista, filòloga i professora associada a la UAB. Tot i que també destaca el seu amor per Stevenson, Borges o García Márquez, és una apassionada de Mercè Rodoreda, que ha orbitat al seu voltant des que era adolescent. Ha publicat dues obres d’investigació sobre la gran escriptora catalana: “El somni blau” i “Afinar l’estil”. Per si no fos prou, és autora del primer i únic pòdcast dedicat exclusivament a l’obra de Mercè Rodoreda, titulat “La Maraldina”. I, ara, la història d’amor de la Rodoreda amb Armand Obiols protagonitza la seva primera novel·la, “Mercè i Joan”, que acaba de rebre el prestigiós premi Proa. I no para. Col·labora regularment a les revistes culturals Serra d’Or i a Mètode. I als programes Més324, El món a RAC1 i La primera pedra. Fa gairebé tres dècades va saludar per primera vegada als espectadors de Gavà televisió i també va ser a la fundació de City TV.

L’Elba Páez no anava cap a jugadora de vòlei, però el destí va voler que s’acabés convertint en una de les millors d’Espanya en la seva categoria. Sempre ha destacat i això li ha permès avançar en l’àmbit esportiu. Jugava al Club Vòlei Gavà quan, en un campus, un entrenador la va veure i se la va emportar al Barça. Allà va estar sis anys i va aconseguir els primers títols. I en un campionat d’Espanya, que es disputava al centre d’alt rendiment de Lorca, van dir-li que la volien allà. I s’hi va quedar gairebé tres anys, amb les millors, arribant a disputar campionat del món de vòlei platja sub-18. Tota una experiència que li va permetre conèixer la Daniela Andreu, amb qui ara ha tornat a casa i amb qui aquest any ha disputat el circuit internacional Future, on miren de fer-se un lloc. Entretant, entrena a Premià, fa d’entrenadora al Club Vòlei Gavà i estudia psicologia en línia.

Va néixer a Gavà el 1954 i és ara quan assegura que està fent el que ha volgut fer tota la vida, que és divulgar la història del col·lectiu LGTBIQ+. Abans havia treballat en la indústria i havia estat implicat en el sindicalisme a CCOO i en política. De fet, va ser regidor a l’Ajuntament entre 1979 i 1991. Primer al PSUC i més endavant al PSC, ocupant sobretot les àrees de cultura i ensenyament. Va deixar la política activa, però va seguir col·laborant amb entitats i amb institucions. També ha estat voluntari d’Amics de la Gent Gran, sent aquest un dels àmbits que més el preocupa actualment i on hi ha fet molta formació de voluntariat.

En Noah Granados encara ja la recta final dels seus estudis a Gavà, a l'Institut El Calamot, on hi fa primer de Batxillerat. I ja té molt decidit el pas següent, en què vol estudiar per dedicar-se al cinema. Potser això és el que l'ha portat a fer un curtmetratge que ha aconseguit guanyar l'Olimpíada Filosòfica catalana i espanyola. El seu professor de filosofia, Miguel Ángel Gallardo, l'ha acompanyat en aquest camí i també l'ha entrenat per millorar la seva dialèctica i aconseguir comunicar adequadament les seves reflexions al voltant de l'oci i el treball.

En Paul McGrath (Gavà, 2002) té un immillorable palmarès català, espanyol i europeu per a la seva joventut. I ara ja té el bitllet per als Jocs Olímpics després d’aconseguir-lo per la porta gran: campió d’Espanya absolut, rècord Sub23, polvoritzant la seva marca personal i fent també nou rècord de Catalunya, que estava encara en mans de l’històric Valentí Massana, un dels seus referents. Tot està de cara perquè aquest jove atleta faci història a la marxa. Abans de París, encara ha de passar per un campionat a Turquia a finals de mes i per l’europeu de Roma al juny. I tot ho prepara en soledat, a la Bòbila o als voltants de Gavà, però imaginant-se a París, on també hi serà la seva família i els amics, que sempre li han donat suport en els seus somnis. Per sort, sembla que el COI s’hi ha repensat i hi haurà marxa també en els següents Jocs, els de Los Angeles. Però, abans, París.

Juan Carlos Vellido (Gavà, 1968) va arribar a la interpretació sense buscar-ho. La seva passió era la música, però tenia amics en un grup de teatre amateur de Gavà als quals acompanyava en les actuacions i donava un cop de mà carregant i descarregant o muntant decorats. Fins que un dia li van oferir actuar en una obra, va acceptar i li va picar el cuquet. Després de passar per l'escola de Nancy Tuñón al costat de Candela Peña, es va traslladar a Madrid quan tenia 24 anys per seguir els estudis i buscar la feina que a Barcelona no trobava. Allà segueix, allà ha format una família i ha desenvolupat una carrera al cinema, al teatre i la televisió amb directors com Jordi Mollà, Guillermo del Toro o Manuel Huerga i fins i tot ha arribat a participar a Piratas del Caribe. La seva primera nominació als Goya arriba amb un paper el film “Bajo terapia” que ja havia interpretat al teatre el 2015. A més, té tres llibres publicats.

Alejandro Martínez (Gavà, 1980) va néixer en una família que sembla tocada per l'art. Tots els germans tenen aquesta faceta, d'una manera o altra, però ell és el que l'ha desenvolupat més professionalment. Alumne, com tants altres a Gavà, de l'escola de Carmen Amat, la música l'ha acompanyat des de sempre. Va formar part del grup Veinte o Veintisiete o del col·lectiu Les Nits de l’Art que va impulsar el seu germà Rubén. Seu és l'himne "Vengo a cantautar", tota una declaració d'intencions. Fa 20 anys va decidir traslladar-se a Madrid on ha desenvolupat una carrera que ha donat cinc discos propis però que, sobretot, l'ha convertit en un compositor de prestigi per a altres artistes. Pastora Soler, Sergio Dalma o Raphael són alguns dels noms de què pot presumir. La seva darrera fita, estar entre els creadors del tema “Loviu” per a Eurovisió Junior. Dels noms que encara li falten, fantasieja amb Luz Casal o Ana Belén.

Mireia Marés signa el projecte de la que ha de ser l’esperada primera piscina descoberta de Gavà als peus de Ca n’Horta. Tot i això, la seva és una feina d’equip i, en aquesta ocasió, com en d’altres, col·labora amb en Jordi Roig. De moment, la seva idea, que ha anomenat “Entrecamins”, és la que ha guanyat el concurs, però encara ha de transitar un camí per ser completament definida i portada a la realitat. Marés, llicenciada en arquitectura per la UPC i en disseny gràfic per l’ESDAP, el 2001 va fundar, amb Ignasi Millet, el despatx MM_arquitectes. Des de llavors, el bagatge de construccions, moltes d’elles guardonades, parla per si mateix. Per fer-nos una idea de com treballa, la mateixa Mireia destaca les seves intervencions a l’escola Garigot de Castelldefels, que l’any 2007 li va donar el premi Catalunya Construcció, a l’habitatge industrialitzat que ha realitzat per a l’Incasòl o l’equipament esportiu que signa a Vilanova del Vallès.