Històries de Gavà
Quan el 2003 la gran biblioteca que Gavà no havia tingut mai va ser una realitat, el seu nom no va ser motiu de gaire controvèrsia. Era evident que havia de dur el deJosepSolerVidal, una de les figures més rellevants del segle XX a Gavà, que havia mort quatre anys abans.
No hi ha nom més repetit als carrers de Gavà que el de Salvador Lluch i la seva família. Una escola, un carrer, una rambla, un parc i una torre. Us expliquem el perquè d'aquesta multiplicitat de noms.
300 anys després de la caiguda de Barcelona a la Guerra de Successió en Josep Campmany ens explica com es van viure aquells dies a la nostra ciutat i, també, com va afectar la guerra a Gavà abans i després de l'onze de setembre de 1714.
Uns corns marins trobats a les mines de Gavà que, se suposa, es feien servir com a instruments musicals, han tornat a sonar gràcies a la investigació d'un equip d'arqueòlegs i musicòlegs. Us ho expliquem des del Museu de la Música.
Després de la visió general del primer capítol dedicat als íbers, ens endinsem més en com era Gavà fa 2500 anys i com eren els homes i dones que l'habitaven. Ens ho explica el conservador del Museu Josep Bosch.
Aprofitant l'exposició sobre els íbers que hi ha al Museu de Gavà, parlem d'aquesta civilització amb en Joan Francès, un dels grans experts en el món ibèric. Ell ens explica com aquell poble va crear els fonaments de moltes de les coses que fem servir avui en dia.
Avui coneixem un petit element arquitectònic, senzill i perdut enmig de la muntanya. Són les cabanes de pastor, que servien d'aixopluc als que conreaven la vinya fa segles, abans de l'arribada de la fil·loxera. Ara, un grup d'entitats les estan recuperant i ens les han ensenyades.
Després de conèixer la situació de la Gavà romana, en aquesta segona part aprofondim més en aquelles restes de l'època que s'han trobat a la ciutat. Entre elles, una petita peça de terrissa on s'hi pot llegir 'Gabin', probablement l'orígen del nom de Gavà. En parlem amb en Joanjo Esteban i amb el Pep Bosch.
Per trobar l'orígen de Gavà ens hem de remuntar a l'època romana. Abans que es fundés Barcino, l'actual Barcelona, ja existia població a la zona on ara s'aixeca la nostra ciutat. En parlem amb el director del Museu de L'Hospitalet i un dels més grans experts de l'antiga Roma a casa nostra, en Josep M. Solias.
Fa 75 anys, l'aviació feixista va acarnissar-se amb la ciutat de Barcelona en uns dels primers bombardejos sobre població civil de la història. Gavà també els va patir i avui coneixem la història d'un dels refugis que servia els gavanencs per aixoplugar-se de la pluja mortal de bombes.